Browsing by Collections "Anejos del Anuario de Estudios Medievales"
Now showing 1 - 6 of 6
- Results Per Page
- Sort Options
Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval : baronia de Llagostera, 1330-1395Favà, Lluís Sales iAquest llibre analitza el crèdit privat estès entre les classes populars al segle XIV i els mecanismes institucionals habilitats pels poders públics per tal de sancionar-lo i, a la vegada, perseguir la morositat. El cas d’estudi presentat és el de la baronia de Llagostera, al nord-est de Catalunya. El volum descriu els principals productes financers a l’abast de la població del territori apuntant quins van ser els actors implicats, les funcions en l’àmbit de l’economia quotidiana, les durades o els tipus d’interès. L’obra s’interessa en particular per tres productes en concret, als quals es dediquen capítols específics. En primera instància reben atenció les comandes de bestiar. També s’introdueix la compravenda finançada de draps, esbossant els mecanismes pel quals els mercaders, majoritàriament provinents de la ciutat de Girona, col·locaven aquest producte entre la pagesia a canvi del drenatge de l’excedent agrícola. Finalment, es reserva un apartat per al crèdit censal en el qual es defineix com, al llarg del período escollit, desplaçà progressivament antigues tipologies de crèdit, ressituà alguns grups socials en el mercat del diner i, a la llarga, consolidà un davallada dels tipus d’interès. Per últim, el llibre descriu els mecanismes coercitius a través dels quals les senyories jurisdiccionals van donar seguretat jurídica al mercat financer. Es presenta l’iter processal que seguien els actors en contenciosos per impagaments ressaltant, d’una banda, la capacitat de les corts per deixar espai a la negociació entre els litigants i, de l’altra, la notable estandardització dels mecanismes malgrat les clivelles jurisdiccionals del Principat de Catalunya del moment.- De l'arada a la ploma : les elits rurals del País Valencià a l'edat mitjanaRomero, Frederic AparisiPròleg.-Introducció.- Capítol I. Les bases econòmiques de la diferència.- Capítol II. Les activitats creditícies i el mercat de les rendes.- Capítol III. Els treballs del notari.- Capítol IV. Les xarxes familiars.- Capítol V. De l’afirmació local a l’ascens social.- Capítol VI. Exhibint la diferència.- Capítol VII. Singladures familiars: els Matamala.- Conclusions.- Apèndix gràfic.- Bibliografia.
- El embajador Claver : diplomacia y conflicto en las "Guerras de Italia" (1495-1504)Morte, Concepción Villanueva; Miralles, Álvaro Fernández de Córdova;Juan Claver fue embajador de los Reyes Católicos durante las «Guerras de Italia» que transformaron la Europa del Renacimiento e impulsaron la diplomacia moderna. Su misión en el ducado de Milán y el reino de Nápoles permitió el despegue diplomático de la joven monarquía hispánica en un escenario desestabilizado que polarizó su acción exterior. El presente libro reconstruye por primera vez la trayectoria de este personaje que, tras su paso por la administración regia, se desplazó a Milán para asegurar la amistad de Ludovico Sforza (1495-1498), y después marchó a Nápoles para asistir a Federico de Aragón y colaborar con el Gran Capitán en la conquista del "Regno" (1499-1504). El estudio cuenta con cuatro apartados, precedidos por una presentación metodológica que evidencia su novedad interpretativa y documental. Tras la biografía de Claver, se abordan las misiones diplomáticas a través de su inédita correspondencia, conservada en diversos archivos europeos y editada ahora. Esta documentación arroja nueva luz sobre los vínculos entre los Reyes Católicos y la corte "sforzesca" bajo la Liga Santa, y esclarece la extinción de la dinastía aragonesa de Nápoles a raíz del conflicto hispano-francés. Claver fue testigo excepcional de estas mutaciones políticas y protagonista de la proyección internacional de la monarquía a la que sirvió con su actividad burocrática, diplomática y militar.
- Entre el negoci privat i la caritat popular : la redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval (1410-1458)Puigserver, Victòria A. Burguera i;La present monografia ofereix una doble contribució al coneixement dels sistemes de redempció de captius a la Corona d’Aragó baixmedieval. En primer lloc, gràcies a l’anàlisi de les taxes que gravaven el moviment de musulmans presents en territori reial, es descriuen els mitjans, el volum i les vies de retorn d’aquells captius de religió islàmica que eren rescatats i embarcats en els principals ports de la Corona – els de Barcelona, València i Mallorca – cap als seus territoris d’origen. En segon lloc, i en sentit contrari, s’estudia el paper, l’àmbit d’acció i la productivitat d’una institució sorgida a inicis del segle XV a l’illa de Mallorca, encapçalada pels jurats de la ciutat i regne i pel capítol catedralici, amb la intenció de recaptar ajudes per als cristians captius a terres islàmiques. A la vegada, l’estudi d’aquestes vies de redempció posa de manifest tota una sèrie de fenòmens transversals al rescat de captius, que també són abordats en el llibre: des de les principals àrees d’intercanvi comercial fins a l’ús d’embarcacions de diversa tipologia, passant pels agents intervinents en l’empresa dels rescats i la combinació de negocis en uns mateixos viatges.
- Finances públiques i mobilitat social a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana : Girona, 1340-1440Sala, Albert ReixachAquesta monografia observa l’impacte del gran desenvolupament de les estructures fiscals i financeres, en especial de les corporacions locals, en el teixit social de la Catalunya del període comprès entre mitjan segle xiv i mitjan segle xv. Fent atenció al cas concret de la ciutat de Girona —dotat de nombroses fonts documentals— i a partir de l’ús del mètode prospogràfic, analitza els protagonistes dels principals negocis que es formaren entorn de la tresoreria municipal, això és: la concertació de crèdit, l’arrendament d’impostos indirectes, l’oferta de serveis financers i, finalment, la provisió de béns. Alhora, té en compte d’altres ens a banda del municipi de Girona que també es trobaven dins l’òrbita dels col·lectius que invertiren o participaren de l’activitat econòmica generada per l’erari local gironí. Un primer objectiu és, doncs, descriure la composició social d’aquests grups i els seus possibles vincles amb els òrgans de govern reconstruïts en el marc d’una recerca de més abast que la que es recull en el llibre. Així mateix, pretén veure fins a quin punt les noves oportunitats d’inversió i negoci sorgides entorn de les administracions durant les dècades centrals del tres-cents afavoriren la mobilitat ascendent en determinats sectors.
- Grandes mercaderes de la Corona de Aragón en la Baja Edad Media : Zaragoza y sus mayores fortunas mercantiles, 1380-1430Gonzalo, Sandra de la TorreEsta monografía es una síntesis actualizada de los resultados de la tesis doctoral «La elite mercantil y financiera de Zaragoza en el primer tercio del siglo xv (1380-1430)», dirigida por Carlos Laliena. En ella se exploran las estrategias económicas de las tres mayores empresas mercantiles de la capital del reino de Aragón tras la Peste Negra y su evolución como grupo de poder. La investigación está basada en el estudio de casos a partir fundamentalmente de fuentes notariales para ofrecer una visión comparativa con otros espacios de contacto entre el Mediterráneo y el norte de Europa. La actuación de las empresas de Juan Donsancho, Beltrán de Coscó y Ramón de Casaldáguila arroja nueva luz sobre la sofisticación de las actividades bancarias y el endeudamiento de instituciones y particulares en Aragón en la coyuntura inmediatamente anterior a la aparición del fenómeno de los «conversos», que alteró significativamente la composición de sus elites urbanas. Se subraya así el papel de la capital aragonesa como centro económico regional e internacional y la importancia de los mercados interiores en el panorama europeo premoderno.
