La present monografia ofereix una doble contribució al coneixement dels sistemes de redempció de captius a la Corona d’Aragó baixmedieval. En primer lloc, gràcies a l’anàlisi de les taxes que gravaven el moviment de musulmans presents en territori reial, es descriuen els mitjans, el volum i les vies de retorn d’aquells captius de religió islàmica que eren rescatats i embarcats en els principals ports de la Corona – els de Barcelona, València i Mallorca – cap als seus territoris d’origen. En segon lloc, i en sentit contrari, s’estudia el paper, l’àmbit d’acció i la productivitat d’una institució sorgida a inicis del segle XV a l’illa de Mallorca, encapçalada pels jurats de la ciutat i regne i pel capítol catedralici, amb la intenció de recaptar ajudes per als cristians captius a terres islàmiques. A la vegada, l’estudi d’aquestes vies de redempció posa de manifest tota una sèrie de fenòmens transversals al rescat de captius, que també són abordats en el llibre: des de les principals àrees d’intercanvi comercial fins a l’ús d’embarcacions de diversa tipologia, passant pels agents intervinents en l’empresa dels rescats i la combinació de negocis en uns mateixos viatges.
