Díaz Gómez, César
Loading...
Email Address
Birth Date
Research Projects
Organizational Units
Job Title
Autor
Last Name
Díaz Gómez
First Name
César
Name
César Díaz Gómez
3 results
Now showing 1 - 3 of 3
- Results Per Page
- Sort Options
La transformació dels edificis industrials tèxtils a Catalunya. La transformación de los edificios industriales textiles en CataluñaDíaz Gómez, César; Ravetllat Mira, Pere Joan; Guma Esteve, Ramon; Godoy Bregolat, Carlos; Feu Jordana, Anna;Aquesta publicació recull un conjunt d´intervencions en edificis industrials històrics, construïts a Catalunya durant el període entre final del segle XVIII i mitjan segle XX, destinats inicialment a la producció tèxtil. Aquesta elecció de l´objecte de treball no és casual, sinó que respon al període en què tingué lloc una excepcional expansió d´aquest tipus d´activitat a Catalunya i que, de fet, va assentar les bases del futur industrial del país. Una situació que explica moltes de les característiques i similituds dels edificis considerats. Un mateix ús i uns mitjans similars de construcció són els fets que van generar una tipologia d’edificis fàcilment distingibles i amb uns trets comuns que, avui dia, els fan especialment atractius i arquitectònicament valorats. La seva potent imatge i volumetria, la composició rítmica de les seves façanes, la magnitud i la nitidesa dels seus espais interiors, i la singularitat de les tècniques constructives aplicades justifiquen ara la consideració de valor patrimonial que a molts d’ells se’ls assigna. Ha estat remarcable la seva capacitat per adaptar-se a d’altres usos, en molts casos com a equipaments públics, superant la seva condició d’objectes funcionalment obsolets.- La millora de les condicions d'habitabilitat en els grans conjunts residencials de l'Àrea Metropolitana de BarcelonaRavetllat Mira, Pere Joan; Díaz Gómez, César; Cornadó Bardón, Còssima; Vima Grau, Sara;Els grans conjunts residencials, construïts a Europa en gran part durant les dècades de 1950, 1960 i 1970, formen part dels temes que han emmarcat la docència, investigació i pràctica professional dels membres del Grup de Recerca REARQ - Rehabilitació i Restauració Arquitectònica, centrat en les tasques referents a la millora de l’habitatge i l’edificació existent, així com en la seva relació amb la ciutat. Sens dubte, el pas del temps i les transformacions en el context sociopolític, socioeconòmic i urbà, juntament amb les intervencions desenvolupades per les diferents administracions i per les pròpies persones residents, han bastit una realitat contemporània que resulta cada vegada més complexa, fent necessària una mirada multi-escalar i multi-disciplinària. Aquest fet, ens remet a la conveniència d’observar i comprendre rigorosament la complexitat existent, amb la finalitat de poder plantejar la millora i conservació dels grans conjunts residencials sense renunciar als seus genuïns valors arquitectònics i socials d’origen, sovint amagats o desbaratats amb el pas del temps. El coneixement de les problemàtiques complexes que comparteixen bona part dels grans conjunts residencials europeus, si be són molt variables segons cada país, cada ciutat i cada barri, demostra que les mesures de tipus arquitectònic i urbanístic, majoritàriament aplicades fins a dia d’avui resulten insuficients en quantia i en abast disciplinar i escalar. El present estudi d’investigació parteix de la voluntat de posar de manifest que els grans conjunts residencials no han arribat al seu límit d’ús i existència, i que en conseqüència hi ha molt a fer per tal de prevenir, frenar i erradicar els processos de degradació iniciats i consolidats en alguns casos extrems, tant des d’un punt de vista físic de l’edificació existent i de l’entorn urbà com social de la població resident. Els reptes que planteja la realitat contemporània dels grans conjunts residencials, justifiquen l’interès d’obrir els camps de diagnosi i d’actuació incorporant qüestions de caire sociològic a les qüestions estrictament tecnològiques, de tal manera que es considerin simultàniament les característiques específiques de la població resident i de l’entorn físic, urbà i arquitectònic. Així mateix, des d’un punt de vista escalar, es planteja la necessitat de tenir en compte de manera simultània l’habitatge, la comunitat de veïns, l’edifici, l’entorn urbà immediat així com la totalitat del barri.
- Intervencions en el patrimoni arquitectònic modern a Catalunya. Intervenciones en el patrimonio arquitectónico moderno en CataluñaDíaz Gómez, César; Llobet Ribeiro, Xavier; Solanellas Terés, Àngel; Solanellas Terés, RosaAquesta publicació pretén ser una recopilació que permeti conèixer i valorar el què s’ha fet i el com s’ha fet en el patrimoni arquitectònic que ens va deixar el segle XX. Doncs si bé a mesura que passen els anys els requeriments i les exigències establertes sobre els sistemes i els processos de l’obra construïda han canviat substancialment, certs valors i una idea estètica sobre la modernitat ens acompanyen i dificulten una visió distanciada de quins són els seus atributs i com aquests atributs es poden mantenir prolongant la vida útil dels edificis. La intenció del que s’exposa en aquest seguit de casos no serà llavors el de jutjar el valor d’unes obres ni tampoc el de les seves intervencions, sinó el d’apropar la gran diversitat de maneres d’afrontar-les i la complexitat dels factors amb els que es troben els projectistes alhora d’intervenir en el patrimoni modern. Sobretot el que es pretén amb aquest document és mostrar la necessitat de fer ajustos i expandir les maneres de conèixer, avaluar i actuar en el patrimoni modern per part de tots els agents que intervenen: des de l’usuari, les administracions, constructors i arquitectes. Tot això, per tal de prendre consciencia d’aquestes obres més enllà de l’objecte i gaudir de les qualitats, valors i idees que les fan ésser considerades com a part del nostre patrimoni històric i cultural. Un patrimoni al mateix temps útil i eficaç. Esta publicación pretende ser una recopilación que permita conocer y valorar lo que se ha hecho y como se ha hecho en el patrimonio arquitectónico que nos dejó el siglo XX. Pues si bien a medida que pasan los años los requisitos y las exigencias establecidas sobre los sistemas y los procesos de la obra construida han cambiado substancialmente, ciertos valores y una idea estética sobre la modernidad nos acompañan y dificultan una visión distanciada de cuáles son sus atributos y como estos atributos se pueden mantener prolongando la vida útil de los edificios. La intención de lo que se expone en este conjunto de casos no será entonces el de juzgar el valor de unes obras ni tampoco el de sus intervenciones, sino el de acercar la gran diversidad de maneras de afrontarlas y la complejidad de los factores que es preciso tener presente cuando se requiere intervenir en el patrimonio moderno. Lo que es pretende, sobre todo, con este documento es mostrar la necesidad de hacer ajustes y expandir las formas de conocer, evaluar y actuar en el patrimonio moderno por parte de todos los agentes que intervienen: desde el usuario, las administraciones, constructores y arquitectos. Todo ello, con motivo de tomar consciencia de estas obras más allá del objeto y disfrutar de las cualidades, valores y ideas que las hacen ser consideradas como parte de nuestro patrimonio histórico y cultural. Un patrimonio al mismo tiempo útil y eficaz.
