Franquesa Sànchez, Jordi
Loading...
Email Address
Birth Date
Research Projects
Organizational Units
Job Title
Autor
Last Name
Franquesa Sànchez
First Name
Jordi
Name
Jordi Franquesa Sànchez
8 results
Now showing 1 - 8 of 8
- Results Per Page
- Sort Options
Rurbanisme o el reequilibri del territori : Berguedà, Lluçanès, Alt BagesFranquesa Sànchez, Jordi; Clua Uceda, Álvaro; Julia Verdaguer, Manuel; Martí Casanovas, Miquel; Muxí Martínez, Zaida; Ténez Ybern, VíctorEl món rural és tremendament complex, ja que hi conflueixen nombroses temàtiques que s’entrellacen i condicionen contínuament, i que a més ho fan sobre territoris molt diversos i irrepetibles, que són a la vegada suggerents. Però presenta també importants problemàtiques, vinculades a l’envelliment poblacional, les desigualtats o la manca d’accés als serveis bàsics. Aquest document pretén fer una aportació reflexiva sobre els nuclis rurals, amb l’objectiu d’establir alguns criteris per a restablir un necessari reequilibri territorial i millorar la qualitat de vida dels assentaments rurals. The rural world is extremely complex, as it brings together numerous themes that are continuously intertwined and conditioner, and on very diverse and unrepeatable territories, making it at the same time suggestive. But it also presents important problems, linked to the ageing of the population, inequalities or lack of access to basic services. This document aims to make a reflective contribution on rural areas, with the aim of establishing some criteria to reestablish a necessary territorial rebalancing and improve the quality of life of rural settlements.- Façana fluvial : Parc Fluvial del Besòs entre Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac) : Urbanística IIIT, 2019+2020Moreno Sanz, Joan; Martín Ramos, Ángel; Sangenís García, Manuel; Albareda Fernández, Elena; Hurtado, Guillermo; Franquesa Sànchez, Jordi; Moro Domingo, Antonio; Vinyes Ballbé, Rosina; Pesoa Marcilla, Melisa; Zaldívar, Javier; Peremiquel Lluch, Francisco;La mobilitat condiciona la forma com ens relacionem amb el nostre entorn, és a dir, les xarxes de transport i l’ús que en fem impacta sobre la nostra qualitat de vida, però també sobre les qualitats dels territoris que habitem. És per aquest motiu que la mobilitat va més enllà del desplaçament entre dos punts i té implicacions a nivell espacial, ambiental i social; dimensions que són competència de l’arquitecte com a dissenyador de l’espai urbà. El curs d’Urbanística III-Tardes (2019-2020) tracta precisament sobre la relació entre les persones i l’espai a través del moviment. La manera com ens desplacem per la ciutat ens defineix, és a dir, defineix el nostre compromís ambiental, la disponibilitat de recursos, la nostra condició física; però també depèn de la forma de la nostra ciutat i de com les xarxes de transport l’han anat modelant. Som com ens movem? I la ciutat? L’espai pel que circulen vianants, bicicletes, scooters, tramvies i cotxes entre d’altres, és espai públic i l’arquitecte és un dels responsables del seu disseny. Un disseny que ha de fer compatible totes aquestes formes de circular en condicions de confort i seguretat per als usuaris. El curs d’Urbanística III-T té com a objectiu principal introduir l’alumne en el disseny de l’espai de la mobilitat des de la seva condició d’espai públic i avaluar el potencial del projecte viari com a instrument de vertebració urbana tant a nivell físic, com ambiental i social.
Rurbanisme o el reequilibri del territori: U6T. 3, Alt Urgell, CerdanyaFranquesa Sànchez, Jordi; Cuellar Jaramillo, Álvaro Rodrigo; Julia Verdaguer, Manuel; Martí Casanovas, Miquel; Ténez Ybern, Víctor;Els papers dels nuclis rurals en la reestructuració del territori del nostre país es fa cada vegada més evident. Temàtiques tan actuals i importants com el canvi climàtic, l'autoabastament, la producció primària, el patrimoni natural, o la qualitat de vida d'aquests assentaments ens han de fer reflexionar sobre el nostre benestar col·lectiu, tant si vivim en ciutats com si vivim en entorns rurals. Aquest és el tercer volum sobre les reflexions que des de la universitat ens plantegem sobre el paper dels nuclis rurals en la recerca d'un necessari equilibri territorial, aquesta vegada centrat en l'Alt Urgell i la Cerdanya. The role of rural nuclei in the territorial restructuring of our country is becoming increasingly evident. Current and important issues such as climate change, self-sufficiency, primary production, natural heritage, or the quality of life in these settlements should make us reflect on our collective well-being, whether we live in cities or rural environments. This is the third volume on the reflections that, from the university, we consider regarding the role of rural centres in the search for a necessary territorial rebalancing, this time focused on Alt Urgell and Cerdanya.- Elements urbans : Urbanística IT, 2018+2019Franquesa Sànchez, Jordi; Font Ferrer, Antonio; Giménez Imirizaldu, Alejandro; Majoral Pelfort, Ana; Moro Domingo, Antonio; Torras Genís, Montserrat;La comprensió de la ciutat, la seva forma i els seus components és un dels objectius d’Urbanística I. Per tal de poder intervenir sobre la ciutat és imprescindible entendre els seus components essencials, i ser conscient de les seves complexitats i singularitats. Aquest llibre recull les experiències i els treballs dels estudiants quan s’aproximen per primera vegada al fet urbà, mitjançant estudis i aprenentatges intencionats que busquen la seva implicació per entendre les seves dinàmiques i les seves transformacions. Per tal d’abordar aquesta complexitat, es fa necessari mirar la ciutat des de els seus elements més essencials, i de manera sesgada, per mirar de comprendre les seves dinàmiques, les seves funcionalitats i la seva estructura. Per això, el curs se centra en el carrer, els espais oberts i l’edificació, com a tres elements fonamentals que la configuren. El recull que aporta aquest llibre pretén reflectir amb exemples la metodologia de treball que s’ha emprat darrerament al nostre departament d’urbanisme per abordar aquest aprenentatge, necessari i imprescindible per poder intervenir en el context urbà i en els cursos que han de venir.
- Formes de creixement : Urbanística IIT, 2017+2018+2019Franquesa Sànchez, Jordi; Franco Mesas, Manuel; Jiménez Carmona, Mario; López Corduente, Aurora; Majoral Pelfort, Ana; Moro Domingo, Antonio; Pesoa Marcilla, Melisa; Sagarra Trias, Ferran;La present edició pretén reflectir la metodologia de treball i els resultats dels estudiants de l’assignatura d’Urbanística II que venim realitzant en els darrers anys. Després de que l’estudiant fa una primera immersió en el món de la urbanística en el primer quadrimestre, on analitza els diferents elements bàsics urbans en la configuració de les nostres ciutats (els carrers, les places i els edificis), en aquest segon quadrimestre l’estudiant fa una mirada simultània sobre aquests elements, per tal d’entendre la configuració i singularitats dels teixits que conformen la ciutat. Aquesta lectura ha de permetre que l’estudiant pugui raonar sobre el paper i funcionalitat dels diferents fragments de la ciutat, per tal de ser capaç d’entendre i orientar les futures actuacions sobre ella que haurà d’afrontar. Al final d’aquesta primera formació urbana dels seus estudis, l’estudiant és capaç d’entendre les dinàmiques i les formes del fet urbà, i per tant, podrà començar a redissenyar-lo en funció de les seves intuïcions, inquietuds i valoracions sobre els inputs que cal tenir present per garantir una intervenció que pugui derivar en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
- Can Ruti: Arquitectura i complexitatLlobet Ribeiro, Xavier; Franquesa Sànchez, Jordi; Albareda Valls, Albert; Galindo González, Julián; Irigoyen López, Rafael;Fa dos anys vam establir una col·laboració entre l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. L’objectiu de la col·laboració era donar contingut a un taller que havia de completar la formació de joves arquitectes a punt de graduar-se. El taller “Arquitectura i complexitat” semblava una bona ocasió per a l’Hospital de nodrir-se d’idees i reflexions sobre les seves mancances arquitectòniques i garantia un seguit d’emocions fortes els estudiants i docents que buscaven un cas d’estudi urbanístic i arquitectònic complex i de difícil abordatge. L’experiència es resumeix en la publicació que teniu davant els vostres ulls. Els estudiants ja són arquitectes i els problemes del Campus Can Ruti, sobretot de l’Hospital, segueixen condicionant el nostre dia a dia i el de milers de persones que diàriament utilitzen el nostre servei. Malgrat tot, com veureu si llegiu les següents pàgines, tots hem tret valuosos aprenentatges d’aquest treball conjunt. Fins i tot hem aconseguit que els arquitectes pensin una mica com a metges i escriguin aquesta memòria com si es tractes d’un manual de medicina. En ella hi ha remeis molt diversos pels mals del nostre hospital i del nostre campus. Alguns d’ells m’atreviria a dir que originals i prometedors, si algun dia es poden dur a la pràctica. Amb tot, el major benefici per metges i arquitectes ha estat el d’haver de pensar diferent. Hem contaminat les nostres maneres de fer i d’abordar els problemes. Hem entès la importància de la salut per a l’arquitectura i a la inversa, de l’arquitectura com a condicionant de la salut de les persones.
- Rurbanisme o el reequilibri del territori: Solsonès-Segarra-Alta AnoiaFranquesa Sànchez, Jordi; Julia Verdaguer, Manuel; Martí Casanovas, Miquel; Morao, Maite; Rocamonde Lourido, Javier; Ténez Ybern, VíctorLa realitat dels entorns rurals és extremadament polièdrica, ja que convergeixen diverses qüestions que s’entrellacen i afecten constantment, incidint a més sobre territoris molt variats i únics. Al mateix temps, també presenta considerables desafiaments, com l’envelliment demogràfic, les disparitats socials i les dificultats d’accés als serveis essencials i a l’habitatge. Aquest segon document de la col·lecció busca proporcionar una nova perspectiva reflexiva sobre els nuclis rurals, amb l’objectiu de proporcionar criteris per a restablir un equilibri territorial necessari i millorar la qualitat de vida en les comunitats rurals. The reality of rural environments is extremely multifaceted, since several issues converge that are constantly intertwined and affected, also in very varied and unique territories. At the same time, it also presents considerable challenges, such as the ageing of the population, social disparities and difficulties in accessing essential services and housing. This second document of the collection seeks to provide a new reflective perspective on rural nuclei, with the aim of proposing criteria to restore a necessary territorial balance and improve the quality of life in rural communities.
- Arquitectura y educación: Architecture and educationMuntañola Thornberg, José; Saura Carulla, Magdalena; Jordán, Almudena; Camús, Enna; Messori, Rita; Estany, Ana; Puig-Pey Clavería, Ana María; Davì, Emanuela; Capdevila Castellanos, Iván; Iborra Pallarés, Vicente; Franquesa Sànchez, Jordi; Silvestro Geuna, Josemaría; Rivera Rivero, María Gabriela; Oulmane-Bendani, Nabila; Pedrós Fernández, Óscar; Prieto López, Juan Ignacio; Navarro Martínez, Virginia; Nielsen, JohanThe crucial challenges of the architecture and planning designs today: the climatic changes, the fast growing urbanisation of the environments, the financial crisis, the impact of design by computer, the need of knowledge basic designs etc, all these challenges can be the starting point for an architectural education renewal. Our proposal can be, then, optimistic, in the middle of a very complex and difficult scenario. Sometimes, the worst scenarios can be the seed for radical innovation, and we will try to describe this possibility of positive changes in architectural education, if, and only if, some conditions are accomplished. The work has three parts: first, a pedagogic meditation taking into account the last ideas about how our body and our mind behave in order to know challenges of a general architectural education to day. The second part, it is the consideration of design as a responsive "creative chronotope", using the definitions of the late Russian thinker Mikhail Bakhtin, in order to take advantage of our professional circumstances today. And, finally, the third part, will deal with the institutional aspect of architectural education and with the need for new "scenarios" for more effective schools of architecture in our universities.
