Fa dos anys vam establir una col·laboració entre l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. L’objectiu de la col·laboració era donar contingut a un taller que havia de completar la formació de joves arquitectes a punt de graduar-se. El taller “Arquitectura i complexitat” semblava una bona ocasió per a l’Hospital de nodrir-se d’idees i reflexions sobre les seves mancances arquitectòniques i garantia un seguit d’emocions fortes els estudiants i docents que buscaven un cas d’estudi urbanístic i arquitectònic complex i de difícil abordatge. L’experiència es resumeix en la publicació que teniu davant els vostres ulls. Els estudiants ja són arquitectes i els problemes del Campus Can Ruti, sobretot de l’Hospital, segueixen condicionant el nostre dia a dia i el de milers de persones que diàriament utilitzen el nostre servei. Malgrat tot, com veureu si llegiu les següents pàgines, tots hem tret valuosos aprenentatges d’aquest treball conjunt. Fins i tot hem aconseguit que els arquitectes pensin una mica com a metges i escriguin aquesta memòria com si es tractes d’un manual de medicina. En ella hi ha remeis molt diversos pels mals del nostre hospital i del nostre campus. Alguns d’ells m’atreviria a dir que originals i prometedors, si algun dia es poden dur a la pràctica. Amb tot, el major benefici per metges i arquitectes ha estat el d’haver de pensar diferent. Hem contaminat les nostres maneres de fer i d’abordar els problemes. Hem entès la importància de la salut per a l’arquitectura i a la inversa, de l’arquitectura com a condicionant de la salut de les persones.
