Moro Domingo, Antonio
Loading...
Email Address
Birth Date
Research Projects
Organizational Units
Job Title
Autor
Last Name
Moro Domingo
First Name
Antonio
Name
Antonio Moro Domingo
3 results
Now showing 1 - 3 of 3
- Results Per Page
- Sort Options
Elements urbans : Urbanística IT, 2018+2019Franquesa Sànchez, Jordi; Font Ferrer, Antonio; Giménez Imirizaldu, Alejandro; Majoral Pelfort, Ana; Moro Domingo, Antonio; Torras Genís, Montserrat;La comprensió de la ciutat, la seva forma i els seus components és un dels objectius d’Urbanística I. Per tal de poder intervenir sobre la ciutat és imprescindible entendre els seus components essencials, i ser conscient de les seves complexitats i singularitats. Aquest llibre recull les experiències i els treballs dels estudiants quan s’aproximen per primera vegada al fet urbà, mitjançant estudis i aprenentatges intencionats que busquen la seva implicació per entendre les seves dinàmiques i les seves transformacions. Per tal d’abordar aquesta complexitat, es fa necessari mirar la ciutat des de els seus elements més essencials, i de manera sesgada, per mirar de comprendre les seves dinàmiques, les seves funcionalitats i la seva estructura. Per això, el curs se centra en el carrer, els espais oberts i l’edificació, com a tres elements fonamentals que la configuren. El recull que aporta aquest llibre pretén reflectir amb exemples la metodologia de treball que s’ha emprat darrerament al nostre departament d’urbanisme per abordar aquest aprenentatge, necessari i imprescindible per poder intervenir en el context urbà i en els cursos que han de venir.- Formes de creixement : Urbanística IIT, 2017+2018+2019Franquesa Sànchez, Jordi; Franco Mesas, Manuel; Jiménez Carmona, Mario; López Corduente, Aurora; Majoral Pelfort, Ana; Moro Domingo, Antonio; Pesoa Marcilla, Melisa; Sagarra Trias, Ferran;La present edició pretén reflectir la metodologia de treball i els resultats dels estudiants de l’assignatura d’Urbanística II que venim realitzant en els darrers anys. Després de que l’estudiant fa una primera immersió en el món de la urbanística en el primer quadrimestre, on analitza els diferents elements bàsics urbans en la configuració de les nostres ciutats (els carrers, les places i els edificis), en aquest segon quadrimestre l’estudiant fa una mirada simultània sobre aquests elements, per tal d’entendre la configuració i singularitats dels teixits que conformen la ciutat. Aquesta lectura ha de permetre que l’estudiant pugui raonar sobre el paper i funcionalitat dels diferents fragments de la ciutat, per tal de ser capaç d’entendre i orientar les futures actuacions sobre ella que haurà d’afrontar. Al final d’aquesta primera formació urbana dels seus estudis, l’estudiant és capaç d’entendre les dinàmiques i les formes del fet urbà, i per tant, podrà començar a redissenyar-lo en funció de les seves intuïcions, inquietuds i valoracions sobre els inputs que cal tenir present per garantir una intervenció que pugui derivar en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
- Façana fluvial : Parc Fluvial del Besòs entre Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac) : Urbanística IIIT, 2019+2020Moreno Sanz, Joan; Martín Ramos, Ángel; Sangenís García, Manuel; Albareda Fernández, Elena; Hurtado, Guillermo; Franquesa Sànchez, Jordi; Moro Domingo, Antonio; Vinyes Ballbé, Rosina; Pesoa Marcilla, Melisa; Zaldívar, Javier; Peremiquel Lluch, Francisco;La mobilitat condiciona la forma com ens relacionem amb el nostre entorn, és a dir, les xarxes de transport i l’ús que en fem impacta sobre la nostra qualitat de vida, però també sobre les qualitats dels territoris que habitem. És per aquest motiu que la mobilitat va més enllà del desplaçament entre dos punts i té implicacions a nivell espacial, ambiental i social; dimensions que són competència de l’arquitecte com a dissenyador de l’espai urbà. El curs d’Urbanística III-Tardes (2019-2020) tracta precisament sobre la relació entre les persones i l’espai a través del moviment. La manera com ens desplacem per la ciutat ens defineix, és a dir, defineix el nostre compromís ambiental, la disponibilitat de recursos, la nostra condició física; però també depèn de la forma de la nostra ciutat i de com les xarxes de transport l’han anat modelant. Som com ens movem? I la ciutat? L’espai pel que circulen vianants, bicicletes, scooters, tramvies i cotxes entre d’altres, és espai públic i l’arquitecte és un dels responsables del seu disseny. Un disseny que ha de fer compatible totes aquestes formes de circular en condicions de confort i seguretat per als usuaris. El curs d’Urbanística III-T té com a objectiu principal introduir l’alumne en el disseny de l’espai de la mobilitat des de la seva condició d’espai públic i avaluar el potencial del projecte viari com a instrument de vertebració urbana tant a nivell físic, com ambiental i social.
