Lloveras Montserrat, Joaquín
Loading...
Email Address
Birth Date
Research Projects
Organizational Units
Job Title
Autor
Last Name
Lloveras Montserrat
First Name
Joaquín
Name
Joaquín Lloveras Montserrat
7 results
Now showing 1 - 7 of 7
- Results Per Page
- Sort Options
La sensible llum medieval i la personaLloveras Montserrat, Joaquín;Un dels punts més importants de la meva Tesi Doctoral i de la seva conseqüent interpretació i concreció al llarg de molts anys, és que tots els edificis religiosos estaven dirigits al gaudi visual de la Persona, que era la veritable protagonista de l’espai de l’obra. La llum solar era símbol de la Veritable Llum, la divina, i la Persona rebia inputs visuals en apropar-s’hi ... o allunyar-s’hi d’Ella. L’element més important de la composició fou el fixar el punt, a l’eix de la nau eclesial, des d’on la Persona penetrava dins de la Llum absidal, el lloc de la Llum. Aquest punt era el indicat per la llum solar que, introduint-se pel mur occidental o pel de ponent, en un dia de l’any i a una hora precisa, indicava a l’eix el lloc on la Persona podia gaudir un màximum de la llum absidal Aquest dia era el que responia al de la dedicació de la nau, o a grans commemoracions cristianes (referides al Crist, a la Verge, als Sants ...), però també hi trobem alguns casos en que indiquen el lloc del martiri o de les despulles del Sant, o referits als solsticis o equinoccis. Hi ha dos grans models: el del sol ixent, i el del sol ponent. Aquest fet comprovat, que uneix les nostres sensibilitats visuals i místiques, és el que aporta de nou aquest escrit. One of the most important points of my doctoral thesis and of its subsequent interpretation and concretion over many years is that all religious buildings were intended for the visual enjoyment of the Person, who was the real protagonist of the space of the work. The light of the sun was a symbol of the True Light, the divine, and the Person received visual signals as he approached ... or moved away from her. The most important element of the composition was to fix the precise point, on the axis of the ecclesiastical nave, from where the Person entered the apsidal Light, the place of the Light. This point was indicated by the sunlight which, entering through the west or west wall, on a day of the year and at a precise time, indicated on the axis the place where the Person could enjoy the maximum of the Apse light. This day was the one that responded to the consecration of the nave, or to the great Christian commemorations (referring to Christ, the Virgin, the Saints ...), but we also find some cases in which they indicate the place of martyrdom or remains of the Saint, or referred to the solstices or equinoxes. There are two major models: the rising sun and the setting sun. This proven fact, which unites our visual and mystical sensibilities, is what this writing brings back. L'un des points les plus importants de ma thèse de doctorat et de son interprétation et de sa concrétion consécutives pendent nombreuses années, est que tous les édifices religieux étaient destinés à la jouissance visuelle de la Personne, laquelle était le véritable protagoniste de l'espace de l'œuvre. La lumière du soleil était un symbole de la Vraie Lumière, la divine, et la Personne recevait des signaux visuels alors qu'elle s'approchait ... ou s'éloignait d'elle. L'élément le plus important de la composition était de fixer le point précis, sur l'axe de la nef ecclésiastique, d'où la Personne pénétrait dans la Lumière absidiale, le lieu de la Lumière. Ce point était indiqué par la lumière du soleil qui, entrant par le mur ouest ou ouest, un jour de l'année et à une heure précise, indiquait sur l'axe l'endroit où la Personne pouvait jouir d'un maximum de la lumière de l'Abside. Ce jour était celui qui répondait à la consécration de la nef, ou aux grandes commémorations chrétiennes (se référant au Christ, à la Vierge, aux Saints ...), mais on retrouve aussi quelques cas dans lesquels ils indiquent le lieu du martyre ou des restes du Saint, ou renvoyé aux solstices ou équinoxes. Il existe deux modèles majeurs: le soleil levant et le soleil couchant. Ce fait avéré, qui unit nos sensibilités visuelle et mystique, c'est ce que cette écriture ramène. Uno de los puntos más importantes de mi Tesis Doctoral y de su consecuente interpretación y concreción a lo largo de muchos años, es que todos los edificios religiosos estaban dirigidos al disfrute visual de la Persona, que era la verdadera protagonista del espacio de la obra. La luz solar era símbolo de la Verdadera Luz, la divina, y la Persona recibía inputs visuales en acercarse... o alejarse se de Ella. El elemento más importante de la composición fue el fijar el punto, en el eje de la nave eclesial, desde donde la Persona penetraba dentro de la Luz absidal, el lugar de la Luz. Este punto era el indicado por la luz solar que, introduciéndose por el muro occidental o por el de poniente, en un día del año ya una hora precisa, indicaba al eje el lugar donde la Persona podía disfrutar un máximum de la luz absidal Este día era el que respondía al de la dedicación de la nave, o grandes conmemoraciones cristianas (referidas a Cristo, a la Virgen, a los Santos ...), pero también encontramos algunos casos en que indican el lugar del martirio o de los restos del Santo, o referidos a los solsticios o equinoccios. Hay dos grandes modelos: el del sol naciente, y el del sol poniente. Este hecho comprobado, que une nuestras sensibilidades visuales y místicas, es lo que aporta de nuevo este escrito.- Mesurant amb escaires lo medieval: Catàleg exposicióLloveras Montserrat, Joaquín; Bassa, Victòria; Taberna Torres, Judit; Ayala, Núria;Catàleg en català, anglès, francès i castellà de l'exposició que va tenir lloc a la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del 9 de desembre de 2018 al 13 de gener de 2019
- Esguards docentsAguado Roca, María Teresa; Ayxendri Gairal, Joana; Bendicho Cabuti, Pasqual; Díez Blanco, María Teresa; Escoda Pastor, Carmen; Lloveras Montserrat, Joaquín; Mendoza Ramírez, Héctor; Mercadé Brulles, Juan; Ortega Frutos, Andrea Verónica; Riba Ventura, Oriol; Santacreu Tudó, Isidre; Seve, Bruno; Soles Brull, Erik; Taberna Torres, Judit; Zaragoza, Isabel;No hi ha un criteri únic, immutable, per a la docència del Dibuix Manual a l’ETSAB. Les opinions que s’exposen son les dels actuals docents del Dibuix Manual de l’ETSAB. Son Professors provinents majoritàriament del Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I, que es va unir al d’Expressió Gràfica Arquitectònica II, tots dos de la UPC, per crear l’any 2017 el Departament de Representació Arquitectònica, DRA; Departament que imparteix docència en les àrees d’anàlisi plàstica, dibuix arquitectònic i geometria descriptiva, per encàrrec de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) i l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB). Tots els participants impartim docència en les dues assignatures de Dibuix Manual de l’ETSAB . S’ha de dir que tothom és arquitecte professional en actiu. Cadascú dels docents (individualment o en grup) ha estat convidat per expressar lliurement el seu esguard docent. Cadascú exposa el seu particular parer recolzant-se principalment amb els dibuixos usats com exemples per els estudiants i els resultats obtinguts. Cal tenir present que estem immersos dins de l’Espai Europeu d'Ensenyament Superior, EEES, que s’ha anant aplicant gradualment des de 2009. Tant com s’exposa des de 2010 en les guies docents de Dibuix I i II de l’ETSAB, les hores d’aprenentatge autònom, no presencial, conseqüència de Bolonya, son quelcom majors que les presencials. Penso que aquest particular fet de potenciar l’autonomia en l’aprenentatge de l’estudiant no s’ha vist totalment traslladat ni en la manera d’impartir la docència ni en la manera d’avaluar-la, i és on, al meu parer, s’emfatitzen més les diferències entre les propostes docents del Professorat. Es pot orientar, explicar i inclús corregir, però sempre amb l’ànim d’aflorar allò que cada estudiant porta d’innat (1) ; sinó pensem en Peter Zumthor que va ser fuster abans que arquitecte. Encara que no hi ha una única via per a enfocar la docència del Dibuix Manual, si que hi ha uns mínims de continguts acceptats per la comunitat dels Professors (analitzar la realitat i saber-ne prendre dades, coquitzar, esbossar, fer representacions més realistes amb tècniques de color...). Ara bé, també és evident que s’han introduït nous procediments al llarg dels anys, procediments no sempre acceptats per la comunitat del professorat:: els basats en un fons fotogràfic de la realitat, l’aprofundiment de les proporcions i representació de la figura de la Persona, la introducció a l’espai de treball de elements que no hi son, siguin reals o no, per tal de lligar més l’aprenentatge en el fet de aprendre a idear nous espais, apropant-se a la realitat del futur projecte professional. El Dibuix Manual no deixa de ser el primer pas de l’aprenentatge que ha de fer l’estudiant per saber exposar gràficament, després de la anàlisi de l’objecte i/o de l’espai on treballa, una idea arquitectònica. Aquest mitjà d’expressió l’acompanyarà al llarg de la seva vida com a estudiant, i com a professional. El present recull d’esguards docents ha de servir per no deixar de millorar mai la docència.
- La mesura del peu medieval a Santa Maria de Poblet: La mesura dels carreus medievalsLloveras Montserrat, Joaquín; Devesa Devesa, RicardoUn únic sistema de mesura medieval que conté, entre altres unitats, el Peu. L’objectiu d’aquest document és exposar com, a la Capella de Sant Esteve de Poblet, es pot verificar l’afirmació de que a l’edat medieval es va usar, a l’Europa cristiana, un únic sistema de mesures per a la construcció dels edificis religiosos. També constatar la idea que el conjunt de les mesures emprades pels constructors medievals son, senzillament, les que tenen els carreus tallats pels picapedrers. Una de les Principals Mesures emprades a l’Època medieval fou el Peu, a Santa Maria de Poblet també. El podem trobar, com més endavant veurem, a les Mesures dels seus carreus. Les altres unitats del sistema únic de mesura medieval, també. A single medieval measurement system formed, among other units, by the Foot. The purpose of this document is to explain how, in the Chapel of Saint Stephen of Poblet, we can verify the afirmation that in the Middle Ages was used, in Christian Europe, a single system of measure for the construction of religious buildings. Also verify the idea that the whole of measures used by medieval builders are, simply, those that have the stones cut by masons. One of the main measures used in the Middle Ages was the Foot, in Saint Mary of Poblet too. We may find the Foot, as we will see below, in the measurements of their cut stones. The other units of system of measurement medieval, too.
- La sensible llum medieval i la personaLloveras Montserrat, JoaquínUn dels punts més importants de la meva Tesi Doctoral i de la seva conseqüent interpretació i concreció al llarg de molts anys, és que tots els edificis religiosos estaven dirigits al gaudi visual de la Persona, que era la veritable protagonista de l’espai de l’obra. La llum solar era símbol de la Veritable Llum, la divina, i la Persona rebia inputs visuals en apropar-s’hi ... o allunyar-s’hi d’Ella. L’element més important de la composició fou el fixar el punt, a l’eix de la nau eclesial, des d’on la Persona penetrava dins de la Llum absidal, el lloc de la Llum. Aquest punt era el indicat per la llum solar que, introduint-se pel mur occidental o pel de ponent, en un dia de l’any i a una hora precisa, indicava a l’eix el lloc on la Persona podia gaudir un màximum de la llum absidal Aquest dia era el que responia al de la dedicació de la nau, o a grans commemoracions cristianes (referides al Crist, a la Verge, als Sants ...), però també hi trobem alguns casos en que indiquen el lloc del martiri o de les despulles del Sant, o referits als solsticis o equinoccis. Hi ha dos grans models: el del sol ixent, i el del sol ponent. Aquest fet comprovat, que uneix les nostres sensibilitats visuals i místiques, és el que aporta de nou aquest escrit. One of the most important points of my doctoral thesis and of its subsequent interpretation and concretion over many years is that all religious buildings were intended for the visual enjoyment of the Person, who was the real protagonist of the space of the work. The light of the sun was a symbol of the True Light, the divine, and the Person received visual signals as he approached ... or moved away from her. The most important element of the composition was to fix the precise point, on the axis of the ecclesiastical nave, from where the Person entered the apsidal Light, the place of the Light. This point was indicated by the sunlight which, entering through the west or west wall, on a day of the year and at a precise time, indicated on the axis the place where the Person could enjoy the maximum of the Apse light. This day was the one that responded to the consecration of the nave, or to the great Christian commemorations (referring to Christ, the Virgin, the Saints ...), but we also find some cases in which they indicate the place of martyrdom or remains of the Saint, or referred to the solstices or equinoxes. There are two major models: the rising sun and the setting sun. This proven fact, which unites our visual and mystical sensibilities, is what this writing brings back. L'un des points les plus importants de ma thèse de doctorat et de son interprétation et de sa concrétion consécutives pendent nombreuses années, est que tous les édifices religieux étaient destinés à la jouissance visuelle de la Personne, laquelle était le véritable protagoniste de l'espace de l'œuvre. La lumière du soleil était un symbole de la Vraie Lumière, la divine, et la Personne recevait des signaux visuels alors qu'elle s'approchait ... ou s'éloignait d'elle. L'élément le plus important de la composition était de fixer le point précis, sur l'axe de la nef ecclésiastique, d'où la Personne pénétrait dans la Lumière absidiale, le lieu de la Lumière. Ce point était indiqué par la lumière du soleil qui, entrant par le mur ouest ou ouest, un jour de l'année et à une heure précise, indiquait sur l'axe l'endroit où la Personne pouvait jouir d'un maximum de la lumière de l'Abside. Ce jour était celui qui répondait à la consécration de la nef, ou aux grandes commémorations chrétiennes (se référant au Christ, à la Vierge, aux Saints ...), mais on retrouve aussi quelques cas dans lesquels ils indiquent le lieu du martyre ou des restes du Saint, ou renvoyé aux solstices ou équinoxes. Il existe deux modèles majeurs: le soleil levant et le soleil couchant. Ce fait avéré, qui unit nos sensibilités visuelle et mystique, c'est ce que cette écriture ramène. Uno de los puntos más importantes de mi Tesis Doctoral y de su consecuente interpretación y concreción a lo largo de muchos años, es que todos los edificios religiosos estaban dirigidos al disfrute visual de la Persona, que era la verdadera protagonista del espacio de la obra. La luz solar era símbolo de la Verdadera Luz, la divina, y la Persona recibía inputs visuales en acercarse... o alejarse se de Ella. El elemento más importante de la composición fue el fijar el punto, en el eje de la nave eclesial, desde donde la Persona penetraba dentro de la Luz absidal, el lugar de la Luz. Este punto era el indicado por la luz solar que, introduciéndose por el muro occidental o por el de poniente, en un día del año ya una hora precisa, indicaba al eje el lugar donde la Persona podía disfrutar un máximum de la luz absidal Este día era el que respondía al de la dedicación de la nave, o grandes conmemoraciones cristianas (referidas a Cristo, a la Virgen, a los Santos ...), pero también encontramos algunos casos en que indican el lugar del martirio o de los restos del Santo, o referidos a los solsticios o equinoccios. Hay dos grandes modelos: el del sol naciente, y el del sol poniente. Este hecho comprobado, que une nuestras sensibilidades visuales y místicas, es lo que aporta de nuevo este escrito.
- La medida del pie medieval en Santa María de Poblet: El sistema de medidas de los sillares medievalesLloveras Montserrat, Joaquín; Devesa Devesa, RicardoUn único sistema de medidas medievales formado, entre otras unidades, por el Pie. El objetivo de este documento es mostrar cómo, en la Capilla de Sant Esteban de Poblet, se constata la afirmación de que en la edad medieval se usó, en la Europa cristiana, un único sistema de medidas para la construcción de los edificios religiosos. También constatar la idea de que el conjunto de las medidas empleadas por los constructores medievales son, obviamente, las que tienen los sillares tallados por los canteros. Una de las principales medidas utilizadas en la época medieval fué el Pie, en Santa María de Poblet también. Lo podemos encontrar, como veremos más adelante, en las medidas de sus sillares, como también las otras unidades. Un unique système médiéval de mesures lequel contient, entre d’autres unités, le Pied. Le but du présent document est expliquer comment, à la Chapele de Saint-Etienne de Poblet, on a pu vérifier l’affirmation qu’au Moyen Age on a utilisé, à l’Europe chrétienne, un unique système de mesures pour la construction des édifices religieux. Verifier également l’idée que l’ensemble de mesures utilisées par les bâtisseurs médiévaux sont, tout simplement, celles qui ont les pierres taillées par les maçons. Une des principales mesures utilisées au Moyen Age était le Pied, à Sainte Marie de Poblet aussi. Nous pouvons aisement la trouver, comme nous le verrons plus en avant, aux mesures de leurs pierres de taille, come les autres unitées.
- Mesurant amb escaires lo medieval: Catàleg exposicióLloveras Montserrat, Joaquín; Bassa, Victòria; Taberna Torres, Judit; Ayala, NúriaCatàleg en català, anglès, francès i castellà de l'exposició que va tenir lloc a la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del 7 de gener al 12 d'abril de 2019
