Libros
Permanent URI for this collectionhttps://une-dspace.glaux.es/handle/123456789/14152
Browse
Now showing 1 - 20 of 574

- Results Per Page
- Sort Options
- 10 propostes : residència i centre de dia a l'AleixarCurós i Vila, JoanL’Aleixar és un municipi de la comarca del Baix Camp de 920 habitants, situat en el camí d’accés a les muntanyes de Prades. La seva ubicació rural però amb una ràpida comunicació i connexió amb els principals nuclis econòmics i socials de la zona, representa un clar exponent d’una comarca de contrastos com és el Baix Camp. Podem comparar el Baix Camp amb una Catalunya en petit. És a dir, una capital molt gran (Reus, amb 104.000 habitants) i altres municipis a la costa i a la plana amb un gran dinamisme socioeconòmic (Cambrils, Mont-roig del Camp, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant) però amb una població variable entre els 30.000 i els 5.000 habitants. Per acabar, tot un gruix de 22 municipis d’entre 3.000 i 40 habitants, situats a l’interior i a la zona de muntanya de la comarca completen la fotografia de la comarca. A la vegada, l’Aleixar forma part d’una àrea bàsica de salut que aplega 7 municipis d’interior i de muntanya amb 7.400 habitants. En tota aquesta àrea de població hi ha 1.032 persones majors de 70 anys i només 72 places de residència i centre de dia per a la gent gran. És per aquesta situació, per l’evidència que les necessitats d’atenció a les persones grans augmentaran a curt i mig termini i pel progressiu envelliment de la població, que l’Ajuntament de l’Aleixar que presideixo decideix el seu dia adquirir uns terrenys per destinar-los a la construcció d’una residència i centre de dia per a les persones grans de l’Aleixar (115 veïns i veïnes més grans de 70 anys). És, però, un projecte obert també a la resta de municipis de l’àrea bàsica i de la resta de la comarca. L’objectiu de la iniciativa és millorar la qualitat de vida de les persones grans que viuen a les zones rurals, començant pel mateix poble de l’Aleixar, perquè la nostra gent gran continuï vinculada al paisatge i als entorns en els que han viscut tota la seva vida. Personalment, puc aportar l’experiència de la meva mare, gran dependent i ingressada en una residència fora de l’Aleixar, el poble on havia nascut i viscut sempre. Independentment de la professionalitat del centre on s’estava, sovint aflorava la tristor pel fet de viure allunyada del seu entorn més proper en els últims anys de la seva vida. Per tot això, vull agrair en aquesta iniciativa la col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, una col·laboració que és per a l’Aleixar una gran oportunitat per començar a fixar els aspectes bàsics del projecte, i per obrir el debat de com s’ha d’integrar un equipament d’aquestes característiques en la trama urbana del nostre poble. L’experiència no ha pogut ser més interessant i enriquidora, tant pel Consistori com, esperem també, per als i les alumnes d’Arquitectura que han posat el seu talent al servei d’aquesta idea que esperem, que més aviat que tard, sigui una realitat per a l’Aleixar i per al conjunt del nostre territori.
HTML
- 10 propostes : residència i centre de dia a l'AleixarCurós i Vila, JoanL’Aleixar és un municipi de la comarca del Baix Camp de 920 habitants, situat en el camí d’accés a les muntanyes de Prades. La seva ubicació rural però amb una ràpida comunicació i connexió amb els principals nuclis econòmics i socials de la zona, representa un clar exponent d’una comarca de contrastos com és el Baix Camp. Podem comparar el Baix Camp amb una Catalunya en petit. És a dir, una capital molt gran (Reus, amb 104.000 habitants) i altres municipis a la costa i a la plana amb un gran dinamisme socioeconòmic (Cambrils, Mont-roig del Camp, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant) però amb una població variable entre els 30.000 i els 5.000 habitants. Per acabar, tot un gruix de 22 municipis d’entre 3.000 i 40 habitants, situats a l’interior i a la zona de muntanya de la comarca completen la fotografia de la comarca. A la vegada, l’Aleixar forma part d’una àrea bàsica de salut que aplega 7 municipis d’interior i de muntanya amb 7.400 habitants. En tota aquesta àrea de població hi ha 1.032 persones majors de 70 anys i només 72 places de residència i centre de dia per a la gent gran. És per aquesta situació, per l’evidència que les necessitats d’atenció a les persones grans augmentaran a curt i mig termini i pel progressiu envelliment de la població, que l’Ajuntament de l’Aleixar que presideixo decideix el seu dia adquirir uns terrenys per destinar-los a la construcció d’una residència i centre de dia per a les persones grans de l’Aleixar (115 veïns i veïnes més grans de 70 anys). És, però, un projecte obert també a la resta de municipis de l’àrea bàsica i de la resta de la comarca. L’objectiu de la iniciativa és millorar la qualitat de vida de les persones grans que viuen a les zones rurals, començant pel mateix poble de l’Aleixar, perquè la nostra gent gran continuï vinculada al paisatge i als entorns en els que han viscut tota la seva vida. Personalment, puc aportar l’experiència de la meva mare, gran dependent i ingressada en una residència fora de l’Aleixar, el poble on havia nascut i viscut sempre. Independentment de la professionalitat del centre on s’estava, sovint aflorava la tristor pel fet de viure allunyada del seu entorn més proper en els últims anys de la seva vida. Per tot això, vull agrair en aquesta iniciativa la col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, una col·laboració que és per a l’Aleixar una gran oportunitat per començar a fixar els aspectes bàsics del projecte, i per obrir el debat de com s’ha d’integrar un equipament d’aquestes característiques en la trama urbana del nostre poble. L’experiència no ha pogut ser més interessant i enriquidora, tant pel Consistori com, esperem també, per als i les alumnes d’Arquitectura que han posat el seu talent al servei d’aquesta idea que esperem, que més aviat que tard, sigui una realitat per a l’Aleixar i per al conjunt del nostre territori.
HTML
- 3r Congrés Dones, Ciència i Tecnologia - WSCITECH23: Terrassa, 2 i 3 de març de 2023Aquesta 3a edició del Congrés Dones, Ciència i Tecnologia - WSCITECH23, ha continuat amb la voluntat de fomentar les vocacions científiques entre les noies, posar en valor les aportacions de dones que treballen en diferents disciplines i integrar la perspectiva de gènere en totes les esferes de l'àmbit acadèmic i educatiu. El fil conductor d’enguany ha estat “La dona i l'espai”, entenent el terme espai des de les seves múltiples accepcions. El primer dia del Congrés es va analitzar la relació entre dona i espai des dels tres àmbits en què s'estructura el congrés, ciència i tecnologia, salut i comunicació, i, el segon dia, va tenir lloc el WSCITECH Jove, adreçat a l'alumnat de secundària, enfocat a motivar-lo en les professions STEAM i a treballar continguts de perspectiva de gènere. I tot plegat per a aconseguir una societat més justa i igualitària on les dones ocupin l’espai que els correspon.
HTML
- 9th Kansei Engineering and Emotion Research Conference. KEER2022: Barcelona. 6-8 September 2022 : proceedingsMarco Almagro, Lluís; Lévy, Pierre; Yanagisawa, Hideyoshi; Lokman, Anitawati Mohd
HTML
- La abstracción del territorio. The abstraction of the territoryBarba Casanovas, RosaRosa Barba es la gran impulsora de los estudios de paisajismo en Barcelona y la defensora de una nueva manera de afrontar el paisajismo como un problema de proyecto que ultrapasa a la pura observación y satisfacción del medio y el territorio. El proyecto científico y académico de Rosa Barba culmina en la década de los noventa, pero se inicia y madura en la década anterior, en los trabajos profesionales, la docencia universitaria y los estudios y reflexiones teóricas que lleva a cabo. En este recorrido, la tesis es un primer hito en el que no solo explica como ha descubierto el paisaje sino que subraya el carácter proyectual del debate. Para reivindicar su obra, en este libro se publica la traducción de su tesis al castellano y al inglés y se acompaña de diferentes textos: Estanislau Roca, Oriol Nel·lo, João Ferreira Nunes y Ricard Pié enmarcan la publicación y los cuatro epílogos de Jordi Bellmunt, Maria Goula, Anna Zahonero y Josep Maria Vilanova, ponen el acento en los aspectos más significativos.
HTML
- After the project: Updating Mass Housing EstatesSotoca García, AdolfoIt is often argued that the future city will be that one built on the already urbanized territory. This statement asks for a new approach to Urban Planning, more attentive to regenerating existing urban fabrics than extending them. Within this context, Mass Housing Estates and their renovation become an issue of great relevance. Being one of the 20th century's genuine forms of urban growth, their accelerated and very explicit obsolescence demands profound reflection on strategies and interventions. This book shows some descriptions, thoughts and tentative designs on this particular urban form. Opened to an international scope, most of the presented materials and writings are referred to Barcelona and its MHE, since it is an exceptional case study in this matter, as it is in many other fields related to urbanism. The large number and diversity of housing estates that were developed throughout the last century set the framework for the analysis of three challenges that MHE renewal will face in the future: guarantee of basic living conditions; urbanity provision and metropolitan integration. "The relevance of MHEs was the opportunity to build residential neighbourhoods with a much greater po-tential than traditional ones. Some specific cases have shown us how to design residential environments and others show us precisely the opposite, how not to. MHE shouldn't have been located in isolated sites with an excessive insistence on a certain type of architec-ture. Today the centre of our metropolitan reality continues to be Barcelona: it is a key element, extremely important. But let us look with a renewed attention at the metropolitan context. The baricentre of this metro-politan Barcelona is certainly not located in Ciutadella, but somewhere in Collserola. It is in this change of scale, it is in understanding the real city, that we will find the key to redefine MHE as an integral part of a much broader and more complex system than the former periphery where they were once built. Now we have the capacity and sufficient perspective to discern what was a mistake from the positive assets we can recover from these territories"
HTML
- Ajust d'observacions: El mètode dels mínims quadrats amb aplicacions a la topografiaRodríguez Jordana, JuanAquest material apareix com a conseqüència de l’escassetat de literatura que tracti l’ajust d’observacions per mètodes de mínims quadrats aplicats a la topografia en llengua castellana i, molt menys en llengua catalana, i que les referències més corrents en aquest àmbit no són gaire assequibles. Està pensat com la continuació natural d’un curs (imprescindible) de fonaments d’estadística per a estudiants de matèries relacionades amb la topografia i, en aquest sentit, pot ser d’utilitat per a estudiants de qualsevol enginyeria que inclogui aquestes matèries seus programes.
HTML
- Ajuste de observaciones: El método de los mínimos cuadrados con aplicaciones a la topografíaRodríguez Jordana, JuanLa publicación de este material es consecuencia de la escasa bibliografía existente en castellano y en catalán en materia de ajuste de observaciones por métodos de mínimos cuadrados aplicados a la topografía; además, las referencias más usuales en este ámbito no son, por el momento, demasiado asequibles. El presente material está pensado como continuación natural de un curso (imprescindible) de fundamentos de estadística para estudiantes de materias relacionadas con la topografía. En este sentido, puede ser de utilidad para estudiantes de cualquier ingeniería que incluya estas materias en su programación.
HTML
- Aleaciones ligerasGil Mur, Francisco Javier; Aparicio Bádenas, Conrado José; Rodríguez Rius, Daniel; Andres Doménech, AlbertoEl presente libro trata de presentar en cinco temas la metalurgia de las aleaciones ligeras. En los tres primeros se tratan el aluminio, el titanio y el magnesio y sus aleaciones. En cada uno de ellos se hace referencia a los métodos de obtención de dichos metales, se comentan sus propiedades físicas, químicas y mecánicas, se exponen los diferentes tratamientos térmicos para mejorar sus propiedades, así como los procesos propios de cada material para su conformación y sus aplicaciones. El cuarto capítulo hace referencia a los nuevos materiales basados en aleaciones ligeras que se están introduciendo en las aplicaciones tecnológicas actuales. El libro concluye con un capítulo de prácticas de laboratorio, mediante las cuales el profesor puede preparar una serie de experiencias que ayudarán a los estudiantes a comprender de manera práctica los conceptos teóricos. Cada uno de los temas incluye unas referencias que permiten ampliar los conocimientos expuestos.
HTML
- Álgebra lineal en la educación para el desarrollo sostenibleGarcía Planas, María Isabel; Taberna Torres, JuditEl objetivo de este libro es desarrollar y trabajar, desde el álgebra lineal, aspectos vinculados al desarrollo sostenible, para sensibilizar sobre esta cuestión. Para ello, se han elaborado diversos proyectos, de dificultad variable y de distinto tiempo de ejecución, que se resuelven utilizando el álgebra lineal, en los cuales se enfatizan distintos aspectos de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de las Naciones Unidas. El libro se estructura en capítulos que se corresponden con cada uno de los ODS. En cada uno de ellos, se presentan dos proyectos, que pueden resolverse a partir de los distintos programas docentes de la asignatura Álgebra Lineal que se imparte en escuelas de ingeniería y facultades de ciencias. Los proyectos presentados invitan a analizar en profundidad los problemas que plantea llevar a cabo los distintos hitos de los ODS. Cabe señalar que algunos de los proyectos permiten profundizar en más de un ODS, si bien cada objetivo es analizado al detalle en su correspondiente capítulo.
HTML
- Alvar AaltoMuntañola Thornberg, JoséAlvar Aalto es el arquitecto de la modernidad dialògica, es decir, el arquitecto que a principios del siglo XX supo responder mejor a los problemas planteados por la ecología y la sociedad moderna, con sumo respeto por ambas, como demuestran estos trabajos. No en vano, muy cerca de Finlandia, en San Petersburgo, un antropólogo fijaba las bases de la filosofía dialógica al mismo tiempo que Aalto empezaba a crear su arquitectura. Me refiero a Mijail Bajtiu.
HTML
- Alvar Aalto. Una arquitectura dialógicaDomínguez Moreno, Lluis AngelEl objetivo de este libro consiste, pues, en intentar hacer evidente una actitud frente al proyecto arquitectónico que haga posible que la obra de arquitectura establezca una relación dialógica en su interpretación del entorno natural, social y cultural; que esté dotada de contenido poético y, además, que sea capaz de asimilar y transmitir la cultura de las distintas comunidades, anteponiendo siempre, en la obra final, los valores del ser humano a cualesquiera otros como condición intrínseca e indisociable de la propia finalidad o razón de ser de la obra arquitectónica. Aalto evidenciará con su trabajo el abandono de los estilos y las servitudes dogmáticas (presentes en cualquier época) y, por el contrario, nos descubrirá el encuentro de una rica interacción específica (dialógica) entre proyecto y contexto, y así logrará crear obras de altísima categoría poética que serán capaces de contener múltiples registros culturales y valores específicos de la relación hombre-arquitectura, que servirám como paradigma imprescindible en la educación y aprendizaje de la arquitectura actual.
HTML