Aquest volum posa llum a la trajectòria vital, professional i literària de l'escriptor Vicenç Riera Llorca (1903-1991) des d'òptiques interconnectades, atesa la seva adscripció estètica i la proposta d'un cicle novel·lístic amb tints de realitat i de rerefons històric. Fou escriptor, periodista, traductor i polític, motiu pel qual s'exiliaria al 1939. Des de la seva ocupació a l'ambaixada del Regne Unit a Mèxic, compaginà l'acció cultural i la del novel·lista que es desvelaria anys després. Aquesta proposta inicia la represa del coneixement de l'autor, que desenvolupà un paper clau a la literatura catalana de l'exili, bé fora del país, bé al retorn, perquè Riera Llorca forma part d'un patrimoni literari exiliat que cal reivindicar.
