Pesoa Marcilla, Melisa

Loading...
Profile Picture

Email Address

Birth Date

Research Projects

Organizational Units

Job Title

Autor

Last Name

Pesoa Marcilla

First Name

Melisa

Name

Melisa Pesoa Marcilla
Now showing 1 - 2 of 2
  • Thumbnail Image
    filter icon
    Façana fluvial : Parc Fluvial del Besòs entre Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac) : Urbanística IIIT, 2019+2020
    Moreno Sanz, Joan; Martín Ramos, Ángel; Sangenís García, Manuel; Albareda Fernández, Elena; Hurtado, Guillermo; Franquesa Sànchez, Jordi; Moro Domingo, Antonio; Vinyes Ballbé, Rosina; Pesoa Marcilla, Melisa; Zaldívar, Javier; Peremiquel Lluch, Francisco;
    La mobilitat condiciona la forma com ens relacionem amb el nostre entorn, és a dir, les xarxes de transport i l’ús que en fem impacta sobre la nostra qualitat de vida, però també sobre les qualitats dels territoris que habitem. És per aquest motiu que la mobilitat va més enllà del desplaçament entre dos punts i té implicacions a nivell espacial, ambiental i social; dimensions que són competència de l’arquitecte com a dissenyador de l’espai urbà. El curs d’Urbanística III-Tardes (2019-2020) tracta precisament sobre la relació entre les persones i l’espai a través del moviment. La manera com ens desplacem per la ciutat ens defineix, és a dir, defineix el nostre compromís ambiental, la disponibilitat de recursos, la nostra condició física; però també depèn de la forma de la nostra ciutat i de com les xarxes de transport l’han anat modelant. Som com ens movem? I la ciutat? L’espai pel que circulen vianants, bicicletes, scooters, tramvies i cotxes entre d’altres, és espai públic i l’arquitecte és un dels responsables del seu disseny. Un disseny que ha de fer compatible totes aquestes formes de circular en condicions de confort i seguretat per als usuaris. El curs d’Urbanística III-T té com a objectiu principal introduir l’alumne en el disseny de l’espai de la mobilitat des de la seva condició d’espai públic i avaluar el potencial del projecte viari com a instrument de vertebració urbana tant a nivell físic, com ambiental i social.
  • Thumbnail Image
    filter icon
    Formes de creixement : Urbanística IIT, 2017+2018+2019
    Franquesa Sànchez, Jordi; Franco Mesas, Manuel; Jiménez Carmona, Mario; López Corduente, Aurora; Majoral Pelfort, Ana; Moro Domingo, Antonio; Pesoa Marcilla, Melisa; Sagarra Trias, Ferran;
    La present edició pretén reflectir la metodologia de treball i els resultats dels estudiants de l’assignatura d’Urbanística II que venim realitzant en els darrers anys. Després de que l’estudiant fa una primera immersió en el món de la urbanística en el primer quadrimestre, on analitza els diferents elements bàsics urbans en la configuració de les nostres ciutats (els carrers, les places i els edificis), en aquest segon quadrimestre l’estudiant fa una mirada simultània sobre aquests elements, per tal d’entendre la configuració i singularitats dels teixits que conformen la ciutat. Aquesta lectura ha de permetre que l’estudiant pugui raonar sobre el paper i funcionalitat dels diferents fragments de la ciutat, per tal de ser capaç d’entendre i orientar les futures actuacions sobre ella que haurà d’afrontar. Al final d’aquesta primera formació urbana dels seus estudis, l’estudiant és capaç d’entendre les dinàmiques i les formes del fet urbà, i per tant, podrà començar a redissenyar-lo en funció de les seves intuïcions, inquietuds i valoracions sobre els inputs que cal tenir present per garantir una intervenció que pugui derivar en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
FECYT